Biografia de l'artista (basada en fets reals, però amb dades inventades per muà):
- 1982. Any del naranjito. Naix a la capital d'Aspanya una nena que li posen Marta Álvaro Ferreiro (apunteu gent d'alto estànding dins del món de l'art!!), segona d'una saga de 3 germans. Al poc de temps se n'adona que la capi no mola tant com el litoral llevantí, i emigren tots cap a Oliv/e/.
- En la pubertat, quan comença l'insitut, se n'adona que la seua condició de madrilenya no és incompatible amb fer amics del rotllet, els quals l'acullen de la millor manera que saben (...) i la duen a concerts en català, correllengües, ... enacara que ella segueix sent més del vinya, del kalimotxo i de "Mala vida" (cada día se la traga mi corasssón...).
- En l'adolescència decideix estudiar a València la carrera de Belles Arts, i s'especialitza en el dibuix d'una part femenina molt específica. En acabar, mentre buscava un treball relacionat amb l'art, va decidir dedicar-se al món laboral relatiu a la infància que tan fàcil i simple sembla des de fora (colònies, en extraescolars...) i va descobrir un instint assassí que desconeixia fins ara en la seua persona, ja que es passava les hores com la veu en off de l'anunci d'Ikea:
... així que va decidir, que preferia fer fotocòpies o pirar-se a Malta pa desconnectar :-) (encara que jo sé, que en el fons li molen els nanos)
- Un bon dia, farà uns 3 anys, es va juntar qual capità planeta, amb tres forces universals anomenades Iris, Mavi i Clara, i juntes van conformar un nucli estable de festa, de birres sota la llum de la lluna, sopars al xinès de sex in the oliva city, i molt més. I així, totes vam passar a ser "caris".
- En l'actualitat (2007) , Marteta és una artista de peus a cap, compresa per pocs que la volen, com qualsevol artista, i incompresa per molts, però que també la volen. Ella sempre serà una flor que s'obri a qui la sap mirar. I si no parla, és perquè no té ganes.
En realitat, jo l'enveje molt. Sempre pense què haguera passat si ningú m'hagués "coaccionat" per a que no estudiara belles arts... o si jo hagués sigut més valenta, o si no hagués pensat en "treballaré?" i sí en "seré feliç?"... seré seré, seràs seràs... i què seria la vida sense autojustificar-nos constantment?
PD: m'encanta tant la propaganda aquesta d'Ikea... és rotllo flash-backs a quan li dia taladro a ma mare, o ara ma welo en ma wela, ... com vore un petit suisse o les samarretes de ferry... i la mortadela de Popeye, clar està!
4 comentaris:
Enhorabona per la exposicio!! ja ens contaras tu que tal la tortilla jejeje!!
Besets cosa wapa
mmm... ja vorem, perquè (encara que "las comparasiones son odiosas") anit vaig xuscar jo mateixa(lenguaje winnie) una tortilla q te cagas, amb la paella nova, i estava algo así com insuperable... així q marteta s'haurà d'esforçar a tope!
(teclado frances)
Ei xurrinina!!!! :D
Que bo que paxa? Que te li has muerto or what? Aun li hay pedacho de tiemp!! jarl!! jijijiji
Prinzeza, pos ahi estas para ser una xuper doctora que no venga de Bonanza, no? Ez trizte, pero cuantos biletilios verdes li tengas en la butxaca mas tiemp libre tendras para dedicarte a las artes o a lo que you want!! Que la Wi penso primero en ser happy y por eso floto cada semana cuando voy a echar la Primi y estoy barajando si currar de chica Avone, de ayudante de cocina in a restaurant o en el maravilloso Foster's por 5 euros la hora... Posiblemente haga los dos primeros, no sabo aun... Ya ti li contare ;)
Tu li ves dibujando xurri, que erez una artizta i, a poc a poc (com les gallines) ja li voran ese pedaxo de arte que tienes ;)Pero anrecuerdate de la Wi and company cuando seas rica y famosa, eh :p
Mil bexaxos so wapa!! :)
Supongo que mi arte se ve eclipsado por mi curro, por la eoi, por ir y venir daki-pallá, por la jaus-work, por el jom-work, por mi perrez, por ... aishhh
Yo esq ahora veo dos partes en la vida: a.t y d.t. (t=???) jeje, no lo kiero decir más... q me repito qual allioli!
Publica un comentari